Sempre
estaré agraïda al fulard elàstic per introduir-me dins el món del porteig. És
una manera fàcil d’entrar en contacte amb tots els metres de tela que solen
tenir els fulards, i de perdre’n la por (cinc metres de tela!! Es diu ràpid
eh…)
La
gent acostuma a iniciar-se en el porteig amb el fulard elàstic per diferents
motius: és fàcil trobar-ne a botigues de nadons, encara que no estiguin
especialitzades en porteig; tenen un preu molt assequible; són fàcils, o
aparentment fàcils, de col·locar; i tot i que al principi pot fer respecte, és
fàcil perdre’n la por perquè per a fer el nus no necessites tenir el nen en
braços (això, quan comences i no domines gaire, pot fer pànic!)
A
més, el nus bàsic del fulard elàstic és pre-anusat. Això vol dir que primer fas
el nus i “muntes” el fulard, després, quan tu vols, hi col·loques el nen. Això
et permet fer el nus a casa tranquil·leta, fins que et surt bé, i deixar-te el
fulard posat tot i que encara no hi col·loquis el bebè, evitant haver
d’arrossegar la tela pel carrer quan necessitis posar-l’hi, és molt pràctic!
També es poden fer altres nusos però pel meu gust, si ja saps fer-ne d’altres,
potser millor que els facis amb un fulard teixit. (dels avantatges dels fulards
teixits en parlaré en un proper post)
Val
a dir que pel carrer es veuen molts fulards elàstics, però costa veure’n de ben
posats. És comú veure’n de poc ajustats, amb el bebè pendulant o bé col·locat
de manera poc fisiològica,...
Per
col·locar correctament un fulard elàstic, s’ha de tenir en compte certs
aspectes per a la comoditat i seguretat del nadó:
· Les seves vies aèries han d’estar
sempre a la vista del portejador.
· El seu cap ha d’estar a l’alçada en
la que li puguem fer un petó sense clavar-li la barbeta.
· Si li mirem l’esquena de costat,
aquesta s’ha de veure en forma de C.
· Si li mirem des del
davant, la columna ha de quedar recta.
· La seva pelvis ha de quedar
basculada i en forma de M. Això vol dir que el seu perineu es recolzarà sobre
la nostra panxa, i que els seus genolls sempre li quedaran més amunt que el cul
(aquest fet és el que fa, els fulards en concret i els porta-nadons en general,
tant recomanables en cas de displàsia de maluc).
· Ens assegurarem que no quedin
arrugues a la tela. Això no és per que quedi més mono! les arrugues serien
indicatiu de poc ajust!
· I... la ‘prueba del algodón’. Si
t’inclines endavant, el nen no es pot desenganxar del teu pit!
El
fulard elàstic però, té la vida curta, això si. Es pot portar còmodament fins
que el bebè pesa uns 8 kg aproximadament, tot i que els fabricants divergeixen
en aquest aspecte, en funció de la quantitat d’elastina que tingui la roba i també
de la honestedat de cadascun... A part, el teixit del fulard elàstic tendeix a
envellir malament.
Un
altre contra que té el fulard elàstic és la calor que, en ser semi-sintètics,
fan els teixits a l’estiu (tot i que si tens la sort de parir a l’hivern, com
jo, això es pot convertir en un punt a favor...). A més, per assegurar un bon
ajust, cal fer nusos de més d’una capa de roba (més calor). Això no passa amb
un fulard teixit.
Tot
i tenir aquests contres, jo us el recomano molt, el fulard elàstic, al
principi. És el més semblant a tornar a tenir el nen a dins la panxa. Un
gustàs, en serio. Jo, si tornés a tenir un bebè, tot i haver provat el fulard
teixit, repetiria amb l’elàstic al principi. Sens dubte!
Si
us voleu comprar un fulard elàstic us recomano anar a una botiga
especialitzada, on pugueu tocar les teles. N’hi ha moltes: de gruixudes, de
fines, de mes o menys transpirables, amb diferents elasticitats, ... O si no
teniu cap botiga a prop, contacteu amb una assessora de porteig, qui us podrà
explicar les diferències entre marques i ajudar-vos a triar la que més
s’escaigui amb les vostres necessitats.
En
fi, com amb tot, per a gustos, colors...
