EL FULARD ELÀSTIC

Sempre estaré agraïda al fulard elàstic per introduir-me dins el món del porteig. És una manera fàcil d’entrar en contacte amb tots els metres de tela que solen tenir els fulards, i de perdre’n la por (cinc metres de tela!! Es diu ràpid eh…)

La gent acostuma a iniciar-se en el porteig amb el fulard elàstic per diferents motius: és fàcil trobar-ne a botigues de nadons, encara que no estiguin especialitzades en porteig; tenen un preu molt assequible; són fàcils, o aparentment fàcils, de col·locar; i tot i que al principi pot fer respecte, és fàcil perdre’n la por perquè per a fer el nus no necessites tenir el nen en braços (això, quan comences i no domines gaire, pot fer pànic!)

A més, el nus bàsic del fulard elàstic és pre-anusat. Això vol dir que primer fas el nus i “muntes” el fulard, després, quan tu vols, hi col·loques el nen. Això et permet fer el nus a casa tranquil·leta, fins que et surt bé, i deixar-te el fulard posat tot i que encara no hi col·loquis el bebè, evitant haver d’arrossegar la tela pel carrer quan necessitis posar-l’hi, és molt pràctic! També es poden fer altres nusos però pel meu gust, si ja saps fer-ne d’altres, potser millor que els facis amb un fulard teixit. (dels avantatges dels fulards teixits en parlaré en un proper post)

Val a dir que pel carrer es veuen molts fulards elàstics, però costa veure’n de ben posats. És comú veure’n de poc ajustats, amb el bebè pendulant o bé col·locat de manera poc fisiològica,...

Per col·locar correctament un fulard elàstic, s’ha de tenir en compte certs aspectes per a la comoditat i seguretat del nadó:

·       Les seves vies aèries han d’estar sempre a la vista del portejador.

·       El seu cap ha d’estar a l’alçada en la que li puguem fer un petó sense clavar-li la barbeta.

·       Si li mirem l’esquena de costat, aquesta s’ha de veure en forma de C.

·        Si li mirem des del davant, la columna ha de quedar recta.

·       La seva pelvis ha de quedar basculada i en forma de M. Això vol dir que el seu perineu es recolzarà sobre la nostra panxa, i que els seus genolls sempre li quedaran més amunt que el cul (aquest fet és el que fa, els fulards en concret i els porta-nadons en general, tant recomanables en cas de displàsia de maluc).

·       Ens assegurarem que no quedin arrugues a la tela. Això no és per que quedi més mono! les arrugues serien indicatiu de poc ajust!

·       I... la ‘prueba del algodón’. Si t’inclines endavant, el nen no es pot desenganxar del teu pit!

El fulard elàstic però, té la vida curta, això si. Es pot portar còmodament fins que el bebè pesa uns 8 kg aproximadament, tot i que els fabricants divergeixen en aquest aspecte, en funció de la quantitat d’elastina que tingui la roba i també de la honestedat de cadascun... A part, el teixit del fulard elàstic tendeix a envellir malament.

Un altre contra que té el fulard elàstic és la calor que, en ser semi-sintètics, fan els teixits a l’estiu (tot i que si tens la sort de parir a l’hivern, com jo, això es pot convertir en un punt a favor...). A més, per assegurar un bon ajust, cal fer nusos de més d’una capa de roba (més calor). Això no passa amb un fulard teixit.

Tot i tenir aquests contres, jo us el recomano molt, el fulard elàstic, al principi. És el més semblant a tornar a tenir el nen a dins la panxa. Un gustàs, en serio. Jo, si tornés a tenir un bebè, tot i haver provat el fulard teixit, repetiria amb l’elàstic al principi. Sens dubte!

Si us voleu comprar un fulard elàstic us recomano anar a una botiga especialitzada, on pugueu tocar les teles. N’hi ha moltes: de gruixudes, de fines, de mes o menys transpirables, amb diferents elasticitats, ... O si no teniu cap botiga a prop, contacteu amb una assessora de porteig, qui us podrà explicar les diferències entre marques i ajudar-vos a triar la que més s’escaigui amb les vostres necessitats.

En fi, com amb tot, per a gustos, colors...