Els bebès, quan neixen, s’enfronten a un seguit de canvis brutals.
Passen de la foscor total, a la llum encegadora. D’un lloc càlid,
a un de fred. Del medi aquàtic, a l’aeri. D’un lloc contingut, a un espai sense
límits. De no haver de preocupar-se pel menjar ni el respirar, a començar a
tenir sensacions que no comprenen. Quin lloc més hostil!
Els nens quan neixen només volen una cosa. Volen la mama. Volen
el que coneixen. Volen estar calentons i protegits. Volen aquella veu, que els
ha parlat durant nou mesos. Aquella oloreta que els fa sentir segurs. Els braços del cuidador, són el millor lloc per el
recent nascut. Per ells, no són una opció. Són una necessitat. És el què es coneix com extero-gestació.
En aquesta etapa, el porteig es pot convertir en un gran aliat.
Permet tenir el nen quasi tant a prop, com quan el dúiem
dintre. Ells se senten continguts, protegits, calentons. I nosaltres, en tenir-los tant a prop, serem capaços d’adonar-nos de qualsevol necessitat,
abans de que el drama es desencadeni.
Portar el bebè a prop,
també comporta molts beneficis per la mare. Però d’això, en parlaré en un altre
post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada