BENDITO PORTEO

Molts dies em pregunto com m’ho faria si no hagués decidit portejar...

Tenim un cotxet super manejable i versàtil que va de conya. Però tot i tenir el Ferrari dels cotxets, sempre m’he sentit molt limitada quan el faig servir. El meu company se’n riu i em diu que sóc un perill al volant.

Personalment, des de que vaig provar el porteig, sempre l’he preferit abans que agafar el cotxet.
 

Quan l’Arnau era petit petit, plorava a la que te’l separaves del cos. I a mi se’m feia un món sortir al carrer i que el nen es posés a plorar. Quin patir! Sortia amb el nen al cotxet i el fulard pre-anusat per quan el pogués necessitar. Quasi sempre acabava passejant el cotxet buit i amb el nen dins del fulard. Tranquil·let.  Amb el temps vaig deixar d’agafar el cotxet. Només en moments molt concrets. Però sempre amb el porta-nadons a punt per fer el relleu.
 

A l’Arnau, sempre li ha anat molt bé estar a l’aire lliure. I a dia d’avui, puc dir que, en un any, hem sortit a passejar cada dia, matí i tarda. A disfrutar del solet o de la pluja amb el seu tic-tic-tic sobre la lona del paraigües. Veig a mares atrafegades que, en aquest dies de pluja, necessiten sortir per algun motiu, i les veus patint per aguantar el paraigües i portar el cotxet al mateix temps. I el nen a dins d’aquell plàstic que, a mi, sempre m’ha fet certa claustrofòbia i em fa pensar en l’ET. Amb el porta-nadons compartim paraigües i disfrutem de la pluja i les olors, els seus sons... A mida que ha anat passant el temps, he vist que gairebé he pogut anar per tot arreu, sense preocupar-me per l’accessibilitat.
 

Una altra cosa que imagino impossible amb un cotxet, és el camí de ronda que vam fer aquest estiu de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols. També hem anat a diades castelleres del nostre poble. Disfrutant de les vistes i sense patir per l’aglomeració de la plaça. Al mercat, sense atropellar a ningú! #saveespinillas. Cercaviles de festa major. Treure a passejar els gossos, i mil altres circumstàncies en les que, sense el porteig, no podríem disfrutar.
 

I vosaltres? En quins moments heu agraït tenir el porta-nadons a mà?