Les esperes sempre se’m han fet feixugues. De fet, encara no entenc com vaig ser capaç de disfrutar del meu embaràs sense agobiar-me.
El cas és que, a finals d’estiu, em vaig enterar de que un parell de noies holandeses havien muntat una petita empresa per teixir fulards. Vaig llegir molt bones crítiques sobre els testers que havien enviat a vàries portejadores, i se’m van fer les dents llargues. Molt llargues.
Aquella setmana van obrir una llista per fer pre-orders i m’hi vaig apuntar
Total. Per fi ha arribat el moment. Abans d’ahir van sortir els fulards de fàbrica. I ara jo estic esperant i esperant. A veure quan arriba. Amb aquella sensació que t’envaeix quan tens molt pipi, i estàs a punt d’arribar al lavabo. Que com més t'hi acostes, més impossible se't fa la espera.
El fulard en qüestió, és aquest.
Jo tinc moltes ganes de veure’l i tocar-lo. I a vosaltres? Us agrada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada