1980 / Granollers / Mare d'un nen preciós / Educadora Especial / Instructora de porteig formada a l'escola Llévame Cerca.
Quan estava embarassada tenia molt clar que volia portejar. Però mai em vaig imaginar que el porteig esdevindria una part tant important en la nostra vida. I tant necessària!
L'Arnau va néixer molt gran i amb moltes ganes de braços. Com qualsevol altre nadó, suposo. El vaig començar a portejar amb un fulard elàstic que es va convertir en la nostra segona pell durant l'hivern. L'Arnau va anar creixent molt ràpid, i em va obligar a posar-me les piles per buscar una altra forma de portar-lo al damunt. Els fulards teixits sempre m'havien cridat molt l'atenció, però em feia por no aprendre a fer-los servir bé, i al final em vaig decantar per un mei tai, que està entre la motxilla i el fulard. Ens va anar molt bé, però per anar a l'esquena no m'acabava de sentir còmoda. Així és que fa 5 mesos vam fer el salt, i ara anem amb fulards teixits, encantats de la vida. En moments puntuals també utilitzem bandolera i un portanadons lleuger de reixeta.
L'Arnau sembla un nen gran. Pesa 13 kg i abulta molt. Però segueix essent un bebè amb molta necessitat de contacte i amb ganes d'explorar món a la vegada. Molta gent em pregunta que perquè el segueixo portant en braços... doncs perquè m'agrada ens agrada. El porteig ens ofereix la intimitat que tant disfrutem i alhora brinda unes vistes privilegiades a l'Arnau, que no es perd res i va prenent notes. I QUE DURI!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada